Esta noche me visto de luna para ti y salto tejados jugando a vampiros.
Al alba regreso a casa, el cuerpo invisible, hambrienta y deshidratada.
Lengua que amarga tu ausencia. Sueño insomne, los párpados caen.
Meteoritos que llueven dentro derramando temores y ahogada impaciencia.
Tú, sin saberlo, dejaste escapar la luz de mi sombra que acoge y consuela.
Y yo, [...]
Arxiu de la ‘poemats’ Categoria
New morning insane
Publicat a fragilitats, il·luminacions, poemats el Gener 31, 2009 | 1 comentari »
El patio de mi casa
Publicat a il·luminacions, poemats, quotidians el Novembre 9, 2008 | 6 Comentari »
El patio de mi casa es particular. Lo habitan un “casiarbol” macerado en maceta y una caseta metálica que chirría. Cuando llueve se moja como los demás y el verde se extiende entre las ranuras. A veces se cubre de notas de piano vecinas que resuenan a medio gas y otras de objetos fortuitos escupidos [...]
Hombres de cartón
Publicat a fragilitats, il·luminacions, poemats el Novembre 2, 2008 | 2 Comentari »
Él la quería. Creo que eso dijo alguna vez… Aun ahora la mira y teje sentimientos sin dueño. Resignado a esperar para siempre, se conformó con alzar la mirada y rozar su imagen con los dedos. Recluido en una cárcel sin carcelero, habita su biografía atado a un lamento perpetuo. La rutina soporta su cuerpo [...]
‘Want to know
Publicat a fragilitats, il·luminacions, poemats, sensualitats el Setembre 27, 2008 | 2 Comentari »
She wants to know, wants to learn, wants to enlighten dark corners, understanding nonsense, say hello to inscrutables and coincidences.
She wants to notice, wants to inquire, find out secrets and alchemies, surprising pretended wise men with answers of effects and causes.
She wants to jump into your pocket, slip into your bed turning into air
by performing [...]
Isla de hielo y de fuego
Publicat a breus, il·luminacions, poemats, trànsits el Agost 17, 2008 | 1 comentari »
Me voy a la isla del silencio, de la magia y los atardeceres eternos.
Tierra hosca y maravillosa, asoma tu latente fiereza, regálanos tu suave violencia y cuídanos.
Nos vemos a la vuelta.
Joga – Homogenic, 1997 – Björk
No has vingut
Publicat a fragilitats, poemats el Juliol 6, 2008 | 2 Comentari »
Avui no has vingut… i t’esperava.
O potser t’he començat a cercar quan has començat a faltar-me…
Deliberada o incidental, la teva absència m’obliga a qüestionar-me, a castigar-me per no haver dit i no haver fet, o potser per haver dit i haver fet massa…
A interrogar-me sobre futurs incerts i construir mil hipòtesis inútils per indemostrables.
A inventar-me [...]
Nova estació, nova jo
Publicat a breus, il·luminacions, poemats el Juny 14, 2008 | 5 Comentari »
Soft rock star – Grow up and blow away, 2001 – Metric
Després de la sequera… arriba la pluja d’estiu. I amb ella els dies de cel blau perfecte i les nits flamejants sense sol.
Milers de diminutes vides prenen el carrer buscant racons de complicitat dins la ciutat. Un soroll roent ho aclapara tot i les [...]
Tú, música
Publicat a il·luminacions, poemats, sensualitats el Maig 18, 2008 | 5 Comentari »
Como cada mañana, hoy me despiertas suave y persistente, caminas a mi lado y tiñes el rugido gris ciudad de colores nuevos. Como cada noche, tus acordes me arrullan pacientemente, limpian mi frente de arrugas acallando miedos y se me enredan entre sueños.
Tú quien me levantas si caigo, desatando las lágrimas que desacen mis duelos, [...]
Marató de ball
Publicat a fragilitats, il·luminacions, poemats el Maig 10, 2008 | 3 Comentari »
De vegades, la vida sembla una marató de ball,
un concurs despietat on l’estètica deixa pas a la supervivència,
on l’afany per romandre a la pista descobreix la nostra decadència.
I tu, al mig de tot, et preguntes que hi fas si ningú t’ha convidat.
Estrany, et sents un ballarí inexpert que sovint no troba el pas.
La música t’és [...]
Llavors voldria…
Publicat a fragilitats, poemats, sensualitats el Maig 3, 2008 | 2 Comentari »
El temps amb tu és arriscat.
Una descàrrega de contradiccions que em convida a l’error.
La teva mirada persegueix un pensament amagat i em travessa,
quan un calfred de tendresa encén el record i altres coses.
Llavors voldria salvar-te.
El temps amb tu és insegur.
Tan proper tan llunyà, un sentiment a mig fer per manca de peces.
Tan opac com directe, [...]
