La nostra eloqüent societat ha posat nom a un nou subproducte, un target que és alhora consumidor i objecte de consum i que, a més a més, ve a encarnar un esglaó més en l’evolució de la humanitat: el single.
El single és en aquest moment la màxima expressió de modernitat, d’hedonisme i de triomf social i professional. La manca de lligams, familiars entre d’altres, permet al (o la) single ambicionar i consagrar-se a una cursa laboral ascendent, que el projecti fins la cúspide de la jerarquia empresarial.
El single no està sol per obligació, sinó perquè ho vol. Un single pot ser solter, separat, divorciat o vidu, però en el seu cas no tenir parella estable respon a una qüestió de convicció, de principis.
- Solter/a? -
- No perdó. Jo soc single.-
El col·lectiu single s’autoreivindica com a tal i rebutja amb contundència l’estigma de la soledat forçada. Et voldries enamorar i compartir amb algú el teu dia a dia? No ets un veritable single. L’autèntic single no vol deixar de ser-ho, ha escollit lliurement la seva condició i es proposa fermament mantenir-la. T’agradaria trobar parella, tenir fills i formar una família? Estàs perdut. No tindràs mai butaca reservada a l’espectacle single, com a molt un passi d’invitació puntual. Vagaràs pels passadissos de la indiferència i la solitud fins que, només si tens sort, abandonis la condició de solter obligat.
La filosofia de vida del single consisteix en dependre únicament de si mateix. Egoisme o cant a la llibertat individual, el single defensa el seu dret a escollir una vida independent, sense compromisos i es mostra orgullós de fer-ho, com si es revelés contra una societat que fins ara havia compadit i menyspreat la solteria.
El moviment single vol trencar amb la idea de sotmetiment a la soledat, a l’avorriment, a la melangia. Renuncia al model de solter tradicional i s’erigeix en nova subcultura.
Aquell que vulgui dir-se single, ha de divertir-se fins a morir, involucrar-se en causes diverses i realitzar tota mena d’activitats. Una espiral constant d’hiperactivitat egocentrista que, paradoxalment, deixa poc espai per als moments de reconeixement real davant el mirall. Hipercomunicats i hiperinformats, el contacte ha de ser permanent i la xarxa d’amics, coneguts i connectats créixer exponencialment. Sols si, però no aïllats.
El mercat del single permet anar encara una mica més enllà: sembla que el single genuí té una forma peculiar de pensar, de vestir, de cuidar-se, de relacionar-se, de menjar, de treballar, de viatjar… es poden adquirir diferents versions del manual d’estil de vida single, on s’explica amb exemples i exercicis pràctics com assolir aquest ideal: cuina per a singles, locals per a singles, carta astral del single, lligar com un single…
El single duu a l’extrem l’exaltació del culte al cos i a la imatge: fa esport, compra productes de bellesa, selecciona acuradament el seu vestuari… qualsevol preu a canvi d’allargar al màxim una idealitzada joventut. La decoració de la llar també és important. Detallista i maniàtic, li agrada viure en un entorn de perfecció en que la bellesa dels objectes pugui substituir la tendresa de les històries, potser mai protagonitzades.
El sexe és moneda d’intercanvi d’afecte i plaer gratuït, contorsió que proporciona distensió física i mental. Les relacions neixen tatuades amb data de consum preferent i de caducitat inapel·lable i s’emmarquen en unes coordenades espacials curosament calculades.
Però no tot és harmonia i concert: els singles més radicals denuncien dolguts el fet que bona part de la industria per als singles es basi precisament en activitats i productes orientats a facilitar l’abandonament d’aquest estat. Així, un sistema falsament progressista pica l’ullet d’amagat a la que continua sent filla predilecta per màximament lucrativa, la institució familiar.
Moda single. Autocomplaença single. Virtuosisme single. Arquetip single. Puresa single. Artifici single. Món single.
I tú? Voldràs ser el meu single fins que la mort ens uneixi?
Take me out – Franz Ferdinand, 2003 – Franz Ferdinand
(aquesta entrada és fruit d’una – entre moltes- interessant conversa mantinguda amb els “meus nois” de la UOC. Nens! Aprenc tant i tant amb vosaltres!! 
)
“Singles”, per a molts una distinció, una altra fusta enmig de l’oceà on aferrar-se i on bastir una fortalesa flotant, però tan inestable i vacil·lant com qualsevol altra…
…i només per alguns, molt poquets, una manera d’estar en el món sense més: viu i deixa viure i en acabat res més; cap judici; cap retret barat; respecte absolut per a cada manera d’existir perquè cada manera és la pròpia per qui la viu. Simplement chapeau…!
Tanmateix, com acostuma a passar, els primers i les primeres són els que més abunden perquè els éssers humans necessitem construir relats que ens ajudin a mostrar-nos als altres i a justificar-nos a nosaltres mateixos. Explicar el que costa d’explicar per acceptar allò difícil d’acceptar, pair el que sense edulcorar podria resultar tòxic o fins i tot letal.
Però els “muggles”, els “sang de fang”, els “sang bruta” no podem participar del món “single” ja que cada casta es regeix per les seves lleis i les seves maneres, i qualsevol infracció és mal vista. Hi ha, doncs, certs coneixements i rituals als què no hi tenim accés ja que estan reservats només per als iniciats i iniciades.
O sigui que em limitaré, amb el meu comentari, a elogiar la imatge: je la trouve vraiment superbe..! (llàstima que el vidre d’un mirall sempre acostuma a estar fred)
PD: Oh! no hauré infringit cap regla, oi?
Xavi!! Tu sí que m’entens guapoooo!!
Evidentment que has infringit les normes!! Però ja es tracta d’això!
I vaig a fer una mica d’advocat del diable perquè… vols dir que això d’autoidentificar-se amb els “muggles”, “sang de fang” o “sang bruta” no és també una manera de buscar una distinció, una fusta enmig de l’oceà on aferrar-se i on bastir una fortalesa flotant…???
Pensa-hi!!