Ei! Queda’t una estona amb mi.
Podem parlar entre lletres fins quedar-nos afònics,
podem fer soroll o callar i escoltar el silenci, i desxifrar-nos,
podem somniar i jugar a fer veure que ens entenem per un instant,
podem plorar amb o sense llàgrimes i també cridar i riure, riure junts.
Arxiu de Febrer, 2008
Queda’t una estona…
Publicat a breus, il·luminacions, poemats el Febrer 26, 2008 | Deixa un Comentari »
